Hola a tots i totes. Com sabeu, existix la denominada “grupeta Lapatxaranga”, i en breu també, nova secció a la web d'aquesta grupeta formada per uns quants músics d’aquesta Xaranga, entre els quals es troben Rafael Llorca, Francisco Javier Ripoll o més recentment Vicente Daniel Gallego, entre altres.
Una vegada presentats em dispose a narrar la que va ser l’eixida de l’últim disabte: 7:15 AM, em sona el despertador i la primer cosa que se’m passa pel cap és en dir-li al company que em quede dormint. Sort que aquest pensament s’esborra als 2 minuts, quan m’alce del llit i comence tots els preparatius per a la que serà l’etapa més llarga en la curta història de la grupeta.
Amb totes les coses necessàries per gaudir d’un dia de ciclisme, em dispose a acudir a la cita amb J. Ripoll, ço és a les 7:45 al BlueBerry (antic Café Napal). Portàvem la idea de anar a Dos Aigües, una etapa prou exigent per al nivell actual dels rodadors, fet que fa que ens decidim per un recorregut un poc més “assequible” i ens dirigim cap a Barx, un poble a uns 300m d’altitud i situat prop de Simat de la Valldigna, per la vessant de Rafelguaraf. He de dir, que per les rampes que hi havien i per les cervesses i tapes del dia anterior, pareixia més el Tourmalet que no un portet d’uns 4 o 5 km.
Una vegada en Barx, i amb la gana ja apunt de guanyar-nos la partida, fem una paradeta en una font per carregar d’aigua els bidons i refrescar la sufocant calor que patiem. A continuació ens dirigim al bar on haviem d’esmorzar. El seu nom es “La font”i la seua terrassa té una xicoteta peculiaritat, es troba una mica inclinada respecte la vertical, que com vorem, pot aplegar a tindre la seua importància. Una vegada asseguts a les nostres cadires comentem que tal ens ha anat la pujada i continuem amb la conversa que portavem des de la primera pedalada. Ens prenen nota. Demanem els dos un bocadillo típic de la zona, el denominat “xivito”, no sense algunes modificacions d’aquestos clients tant selectes. Moments abans comentava el tema de la inclinació i és que alguna oliva i més d’un cacau volia tindre la seua pròpia aventura redolant al capdavall del carrer, a mes que si no fora per la ràpida intervenció d’un dels membres, la pepsi que ens serviren podria haver acabat damunt del plat de l’ensalada. Sols hem falta donar una nota a aquest esmorzar: pel que fa a la qualitat del menjar, un 7.5. El bocadillo podria ser un poc més generós i he de dir que no tenia “beicon”, element important. Atenció al ciclista: un 9. Amables, a més que mai en la vida m’havien servit tant ràpid. Lloc: un 8. Bar conegut per tot els ciclistes de la zona, terrasa àmplia i bonica. Calitat-preu: un 5. El preu de 6€ per esmorzar em pareix una mica car pel que ens oferiren ademés de ser un bar de poble.
Amb la panxa plena sols faltava decidir la ruta de tornada. Després de varios minuts de tensa discusió, decidim tornar pel camí de el perelló, passant abans per tavernes, favara, cullera i el mareny.
Inmediatament després d’eixir de la rotonda de Simat s’ens fiquen al darrere un parell de ciclistes de veteranía, fet que fa que apretem les dents fins a tavernes, on ens desviem cap a cullera. A este ritme no aguantaré fins a casa pensava, liu comunique a Ripoll, que estava exprimint els seus 2 reactors i aminorem la marxa fins a una velocitat prudencial, no siga cosa que ens multen. Apleguem al mareny i decidim fer un pit-stop al forn de la beata per a carregar piles amb aquarius i un plàtan un poc morenet. Portavem ja 76 km a les cames, aleshores ens enfilem a les flaques i aumentem el ritme fins al cami de marxal, on ens relaxem per a disfrutar del impresionant paisatje. Amb un ritme tranquil però no sense les típiques batalletes de ciclistes apleguem a la nostra terra, on ens esperava un plat de macarrons dispost a complauren’s gastronòmicament parlant.
Al final ens ixiren 109 km a una celeritat pròxima als 25 km/h, tota una proesa per a estos aficionats a les 2 rodes. Esperem en un futur poder aumentar aquesta distància com també seguir gaudint del deport que ens dona vitalitat. Convide a qui vullga a participar d’aquesta experiència sinò el disabte que ve, al següent. Per finalitzar una frase típica de lapatxaranga: ”Vols llevar-te els guants Javi?”
(en breu putjarem la Ruta amb els gràfics, i com he dit avanç, ficarem una secció de la grupeta)
